Martín el marcià y el mètode científic
Si tanquem els ulls i imaginem un marcià, segurament, tots tindrem al cap un ésser humanoide amb característiques semblants... Llegirem un interessant text un marcià.
Text extret de Robert W. Parry (1973): Química: fundamentos experimentales, pàgines 7 y 8.
Martín aterra
Martín el marcià va aterrar amb la seva nau espacial de reconeixement en un bosc. La nit era freda i sentia necessitat d'escalfar-se. Martín estava en un mitjà desconegut i no disposava de mitjans propis per defensar-se del fred. Va mirar al seu voltant i va observar com uns éssers estaven reunits al voltant d'objectes cilíndrics incandescents (a Mart no hi ha oxigen i per tant no hi ha foc com nosaltres coneixem). Martín es va aproximar tant com va poder al grup, però sense ser descobert, i es va adonar que aquella pila de cilindres incandescents desprenia una quantitat de calor suficient per no tenir fred. Martín va pensar que si pogués aconseguir una pila de cilindres com aquells no tindria tant de fred, però com aconseguir-ho?
Martín observa
El seu primer pas va consistir a esperar que aquells terraquis desapareguessin a les seves tendes de campanya. Després es va aproximar silenciosament a la pila de cilindres, va treure diversos troncs prenent-los de l'extrem fred i els va portar a prop de la nau. Aviat va entrar en calor i es va sentir satisfet de l'elevat nivell de la seva ciència marciana.
No obstant, la seva felicitat no va durar gaire. Els seus cilindres van començar a llanguir mentre la nit encara era freda. Què havia de fer Martí per alimentar el foc? La seva ciència marciana no l'ajudava gaire en aquest punt. L'única resposta vàlida hauria de venir de l'experimentació.
Martín fa proves
Va reunir tota mena de materials i els va anar posant al foc alhora que anotava els resultats al seu quadern:
| Post | Crema bé |
| Roda de cotxe | Crema, però impurifica l'aire. No ho soporto |
| Detonar dinamita | Catàstrofe! estaria bé evitar-ho |
| Roques grandes | No cremen, només s'escalfen |
| Esferas de vidre | No cremen, sembla que es trenquen |
| Pal de fusta | Crema bé |
Al revisar les dades acumulats en el seu quadern de notes, Martín es va adonar que tots els objectes que havien cremat eren cilíndrics per lo qual cosa va apuntar la següent conclusió: “Tots els objectes cilíndrics cremen”.
Martín comprova i...
L'endemà Martí va sortir a recollir objectes cilíndrics per escalfar-se a la nit. Va portar al seu campament una vella canya, un pal de beisbol i algunes branques. Tots aquests objectes van cremar brillantment tal com havia previst i Martí se'n va sentir orgullós per haver dominat tan ràpidament la nova situació terraqüia. Va pensar, amb plaer, que havia estat llest en evitar-se la feina de portar una gran porta de fusta, una caixa plena de diaris i un tros de carbó que havia trobat, ja que només els objectes cilíndrics són els que cremen.
En la següent sortida a la recerca de combustible, Martín va recollir tres trossos de canonada de ferro, dues ampolles de vidre i un eix d'un automòbil, menyspreant la porta que va veure el dia anterior i un llistó de fusta de 10 x 10 cm força llarg. Aquella nit el foc es va apagar i Martín va quedar sorprès perquè la seva hipòtesi no havia funcionat.
...s'equivoca
A la llarga i freda nit que va passar, Martín es va esforçar (obligat pel fred) a trobar conclusions noves, i amb aquest fred... les seves conclusions van ser:
- No tots els objectes cilíndrics cremen.
- Branques d'arbres, pals i altres objectes cilíndrics de la llista continuen cremant.
- La llista continua sent útil.
Martín no es rendeix
L'endemà estimulat pel sol càlid i brillant, Martín va tornar a estudiar la seva llista i va proposar una nova hipòtesi: “Els objectes de fusta cremen”. Ara, Martin ha descobert la pista bona? Martín ha emprat correctament el “Mètode científic”. Tots, tant els estudiants principiants com els experimentats homes de ciència, haurien actuat de manera anàloga: fer observacions, ordenar la informació recopilada, cercar regularitats que puguin facilitar l'ús de la informació. Les regularitats s'expressen normalment com a hipòtesis que serveixen per a la realització de noves experiències, cosa que anirà augmentant la confiança en aquesta hipòtesi per arribar a una sistematització del coneixement.
