LES DONES A L'ANTIGUITAT

Podem afirmar que va ser a Grècia per primera vegada a occident on es van formular les primeres teories sobre la diferencia sexual i on s’elaboren les primeres construccions d’una identitat femenina diferent de la masculina.

Dona filant, detall d'un vas àtic amb fons fons blanc del pintor de Brygos cap al 490 aC, Museu Britànic.

 

La diferència més evident que es plantejaren els grecs, era la diferencia corporal, sobretot pel fet que era el cos de les dones el que paria fills. La segona evidència era les actituds temperamentals, i la tercera era que disposaven d’una ment (pensament) molt diferent al dels homes.

 

Per als grecs els homes disposaven del “λόγος”, és a dir, de la raó suprema, clasificadora, que podía establir categories. Mentre que les dones només disposaven de la “μέτις”, és a dir, de l’enginy, de l’astúcia. Aquí ja trobem una primera diferenciació important entre homes i dones.

 

El “logos” és raó abstracte, pensament superior; en canvi, la “metis” és una raó de categoría baixa, que consistía en usar trucs, estratagemes, inventar insídies, pròpies de les dones.

EL MITE DE PANDORA

La visió que es va imposar sobre la dona té a veure amb la influencia del poeta grec del s. VII aC. Es tracta del mite de Pandora.

 

Pandora, segons Hesíode, fou enviada a la terra, on fins aleshores només homes vivien sols i feliços, per tal de castigar-los pel furt comès per Prometeu, qui havia robat el foc als déus per donar-lo als éssers humans. Així la humanitat emprengué el camí del progres. El càstig fou terrible: Prometeu fou lligat a una columna en una muntanya del Caucas, i un voltor li devorava el fetge, que cada nit tornava a créixer. A més, Zeus va decidir enviar  als mortals un altre càstig: la dona, per tal de crear-los problemas. Aquest és l’origen de Pandora.

Com diu el seu nom prové de (παν = tot) i (δῶρον = regal). Pandora rebé un do de cada déu:

-         Hefest li regalà aspecte de castedat;

-         Afrodita li atorgà la capacitat de seduir;

-         Hermes la dotà d’una ment desvergonyida, àvida i mentidera, etc.

Zeus envià Pandora a casa d’Epimeteu, el germà de Prometeu. Epimeteu entenia les coses amb retard, a diferencia del seu germà Prometeu (EPI  -  PRO).

Prometeu li havia dit al seu germà que no es casés amb ella, Epimeteu s’hi casà, amb conseqüències desastroses per a tota la humanitat. A casa d’Epimeteu hi havia un vas hermèticament tancat que no havia de ser obert per cap raó. Pandora, portada per la seva innata curiositat, va destapar la gerra d’on sortiren totes les calamitats del món. Quan espantada Pandora tornà a tancar-lo, els mals ha hi havien volat enllà i s’havien escampat entre els mortals. Al fons del recipient havia romàs només ἡ ἐλπίς, és a dir, l’esperança.

Pandora, a diferència d’Eva, no nasqué del cos masculí. Pandora va ser construïda per Hefest amb aigua i terra.

LA VISIÓ DE  LA DONA (segons diferents autors grecs)

 

a.    Semònides d’Amorgós

Segons Semònides d’Amorgós les dones fetes de terra, exclusivament,  són disminuïdes, no saben distingir el bé del mal. Les fetes d’aigua, tenen dues naturaleses, un dia són felices i altres són infelices, agressives. [Veure el seu poema sobre les dones]. El poeta descriu deu tipus de dones en relació amb vuit animals (dones de terra, dones d’aigua, i 8 comparacions amb animals: truja, guineu, gossa, ase, mostela, euga, mona, i l’única que se salva d’un tractament negatiu, l’abella).

b.    Segons Aristòtil

Segons Aristòtil, l’home està més elaborat que la dona. La dona és més freda que l’home a nivell biològic. A nivell sexual, Aristòtil dóna prioritat també a l’home. La llavor de l’home té més importància a l’hora de concebre un nou ésser humà. Aristòtil és producte de la seva societat patriarcal. La dona, segons ell, no pot controlar la seva part concupiscible; les dones són incapaces de deliberar; l’home s’ha d’imposar a la dona amb la seva autoritat com a ciutadà.

c.      Segons Aristòfanes

En el món del teatre, Aristòfanes, també presenta les dones plenes d’estratagemes i vicis, sobretot l’excessiu amor per la beguda. El dret atenès excloïa les filles de l’herència paterna.

d.    Segons Sòcrates i Plató

De tota la tradició grega, hi ha algunes figures que destaquen per defensar la iguatat entre homes i dones; un cas és Sòcrates. Aquest filòsof creia que si les dones haguessin rebut una educació com els homes,  el món seria millor, més equilibrat. Plató a la seva obra la República V, 452a, planteja que les dones han de ser educades.

 

LA VISIÓ DE LA DONA SEGONS LA LLEI 

 

 

a.     Segons les lleis

La llei atenesa establia que la dona només podia tenir relacions sexuals amb el seu marit. Saltar-se aquesta norma era delicte, que podia comportar condemna de mort. L’home atenès podia tenir tres dones:

a.     L’esposa (per tenir fills legítims).

b.    Una concubina (per mantenir relacions sexuals estables), i

c.     Una hetaira (companya), prostituta d’alt nivell, amb una certa educació, per assistir a actes socials.

 

És curiós el cas de l’endevinador Tirèsies, el qual havia estat home durant la meitat de la seva vida i posteriorment dona. Zeus li preguntà qui gaudia més fent l’amor, si l’home o la dona; Tirèsies li respongué que, si es dividia en deu parts el plaer, l’home n’experimentava una part i la dona les nou restants.