Dones importants de l'antiguitat clàssica
DONES GREGUES
CLITEMNESTRA
Clitemnestra era l’esposa d’Agamèmnon, rei de Micenes. Durant la guerra de Troia, en la qual aquest va participar, l’oracle va predir que els vents no serien favorables i va ser per aquest motiu que Agamèmnon va donar com a ofrena a Ifigènia, la seva filla, sacrificant-la. Mentre el rei de Micenes era a la guerra, Climenestra plorava la mort de la seva filla amb el seu amant, Egist. Com a venjança, Clitemnestra i Egist van matar a Agamèmnon quan va tornar de la guerra.
Però el fill de Clitemnestra, Orestes va voler venjar-se de la mort del seu pare matant a la seva mare i el seu amant. Podem veure, en aquest cas, la importància de la figura paterna. I com la falta d’aquesta, en el cas d’Orestes, el va portar a matar a Clitemnestra, la seva mare.
SAFO DE LESBOS
Safo va ser una de les grans poetesses gregues segons el cànon femení establert per Antípatre de Tessalònica i també va fundar una escola exclusivament per a donzelles on ensenyava les arts de la música i la poesia. Safo i les seves alumnes feien culte a la deessa Afrodita, de fet, la poetessa es comunicava amb la divinitat a través dels seus poemes que tractaven de temes amorosos. Aquesta relació entre Safo i Afrodita i amb les seves deixebles va crear els rumors d’una possible homosexualitat de Safo.
Safo per amor a Faó, un mariner nascut a Mitilene, es va tirar al mar des d’una roca. El fet de ser rebutjada per ell va portar la poetessa a tirar-se des de la roca de Léucade, un illa situada al mar Jònic.
Safo va trencar el rol de la dona creant una escola per a ensenyar l’art de la música i la poesia. També va fer dubtar sobre la seva sexualitat en aquella època. Safo va ser una dona independent, que no estava casada i, per tant, no depenia de cap home.
HIPÀTIA
Hipàtia va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega original d’Egipte. Va destacar en el camp de les matemàtiques i l’astronomia. Fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria a començaments del segle V. Hipàtia és considerada la primera dona matemàtica de la qual hi ha un coneixement raonablement segur i detallat. Era contrària al fanatisme cristià i favorable al racionalisme científic, per aquest motiu va ser considerada una filòsofa heretge i assassinada per un grup de cristians fanàtics.
Hipàtia va triomfar com a científica tot i ser una dona en una societat patriarcal com la que hi havia durant l’època clàssica.
ASPÀSIA DE MILET

Aspàsia de Milet va ser una deixeble del científic Anaxàgores, mestra de retòrica i logògrafa (historiadora grega anterior a Heròdot). Va ser educada al temple d'Afrodita i ningú va concertar un matrimoni per a ella, com era costum a l'época. Va obrir una escola per dones joves per ensenyar tasques que no tinguessin a veure amb la tasca de portar una llar, per aquest motiu va ser objecte d'atacs.
Aquest personatge ha destacat en la història com a dona grega per fundar una escola on es trencava el rol de la dona.
DONES ROMANES
Júlia Domna va néixer a Síria. Fou la primera emperadriu estrangera que va regnar a Roma. Es va casar amb l’emperador Septimi Sever i van tenir dos fills.
Júlia acompanyava el seu marit en les campanyes militars. També va organitzar salons literaris als quals acudien escriptors i filòsofs, com Filostrat i Diògenes Laerci, o científics com el metge Galè.
Va exercir una gran influència sobre el seu marit i també sobre el seu fill. Fou una de les dones més poderoses del món antic, va ser objecte de culte en vida i li van erigir temples a tot l’Imperi.
Júlia Domna va exercir una gran influencia durant la seva vida, tot i ser dona. També va poder gaudir de la cultura, la ciència o la filosofia, encara que no fos un home.
TERÈNCIA
Terència va ser la dona de Ciceró i gràcies al suport econòmic de la seva esposa, ell va poder dedicar-se de ple a la política. Es van casar l’any 77a.C i van tenir dos fills . Al cap de trenta anys de matrimoni van divorciar-se.
Plutarc diu, “Terència no era encongida ni de caràcter covard, sinó una dona ambiciosa i, com diu Ciceró, solia prendre part en les preocupacions polítiques de l’espòs...”.
Veiem com Terència era una dona amb caràcter, el suficient per separar-se del seu marit tot i el pensament que hi havia a la societat. També era de família benestant i era ella qui portava el pes econòmic de la casa.
La primera emperatriz siria Julia Domna, cuyo nombre original era Martha (Domna era la transcripción latina de su significado, “señora”) nació en Emesa, la actual Homs, en Siria, el año 170. Hacía pocos años que su ciudad natal pertenecía al imperio en calidad de capital autónoma de una dinastía hereditaria. Su padre, Julio Bassiano, era el sumo sacerdote de la divinidad solar siria Baal. Cuando Julia tenía 15 años, se fijó en ella Septimio Severo. El que sería el primer emperador de la dinastía severa era entonces gobernador de la Galia Lugdunensis. En aquel momento se encontraba en la provincia siria comandando una legión. Septimio tenía entonces unos 40 años, estaba viudo y tenía dos hijas. El año 187 se casó con ella. Cuando Julia marchó de sus lejanas tierras orientales para instalarse en la capital del imperio, no lo hizo sola. Su hermana, Julia Mesa, la acompañaba. La madre del imperio Julia y Septimio tuvieron dos hijos, en 186 o 188, Lucio Septimo Bassiano (conocido como Marco Aurelio Antonino Caracalla) y Publio Septimio Geta en 189. Cuando en el año 193 Septimio Severo fue proclamado emperador, Julia Domna recibió el título de Augusta. Tras este título, siguieron otros como el de Madre de los Augustos, Madre de la Patria y Madre del Senado2 convirtiéndose así en la emperatriz romana con más poder de la historia3. El año 196 recibiría también el título de Mater Castrorum por su presencia en los campamentos de las legiones que comandaba el emperador. Y es que Julia estuvo siempre al lado de Septimio asesorando y ayudando al emperador en las tareas del gobierno. Pero como ya sucediera con Aspasia más de seis siglos atrás, la emperatriz se ganó la antipatía de muchos hombres de gobierno, entre ellos su principal enemigo, el prefecto del pretorio, Cayo Fulvio Plauciano. Plauciano no dudó en llegar a acusar a Julia ante su marido de adulterio y, aunque Septimio hizo oídos sordos a las acusaciones, el poder de su esposa se vivió mermado sustancialmente. La filósofa Fue ese el momento en el que la emperatriz se refugió en sus estudios espirituales y filosóficos. Julia hizo gala de sus grandes conocimientos de los sofistas y se rodeó de hombres cultos, eruditos, matemáticos, poéticas y médicos, destacando entre ellos nombres propios como el de Filóstrato o Galeno. Julia fue conocida como la emperatriz filósofa y, de nuevo se le llegaron a encontrar grandes similitudes con la erudita Aspasia. La triste descendencia Su exilio filosófico terminó el año 205 cuando murió Plauciano. Desde entonces hasta la desaparición de Septimio en 211 en Britania, Julia volvió a colaborar en los asuntos del estado. Muerto el emperador, fue sustituido por su hijo Caracalla. Empezó entonces un terrible enfrentamiento entre este y su hermano Geta quien terminó sus días asesinado por el mismo Caracalla y en el regazo de su angustiada madre. Pero a diferencia de otras emperatrices madre como Agripina la Menor, enfrentada abiertamente con su hijo Nerón, Julia se tragó sus lágrimas y permaneció al lado de su hijo con el que volvió a gobernar el imperio ganándose la estima y aprobación de muchos. El fin de la gloria Cuando en 217 murió Caracalla, Julia Domna murió también como emperatriz. La madre del imperio decidió entonces que no tenía fuerzas físicas ni morales para seguir luchando contra todos los detractores que habían surgido alrededor del gobierno de su hijo. Un tumor en el pecho ayudó a reducir el tiempo de espera de la muerte. Aunque puede que se intentara suicidar, lo cierto es que murió de inanición por propia voluntad. Su cuerpo regresaría a Roma para descansar eternamente al lado de Septimio Severo en el Mausoleo de los Antoninos.