L'hemostàsia és el conjunt de processos que tenen com a finalitat evitar que la sang surti de l'interior dels vasos sanguinis quan es produeixen lesions en aquests, evitant les hemorràgies. Les fases són:

• Hemostàsia primària
• Hemostàsia secundària o coagulació
• Fibrinòlisi

En l'hemostàsia primària es forma un tap plaquetari, fràgil, que obstaculitza temporalment la sortida de sang del vas. En l'hemostàsia secundària aquest tap plaquetari es substitueix per un coàgul, més estable i que servirà de base per a reparar la lesió vascular. Finalment, en la fibrinòlisi, es regula la descomposició del coàgul a mesura que es regenera el teixit.

HEMOSTÀSIA PRIMÀRIA

Quan hi ha una lesió vascular es produeix una vasoconstricció reflexa que fa més lenta la circulació i permet l'acumulació de plaquetes a la zona lesionada. A més, les cèl·lules lesionades dels vasos sanguinis alliberen l'anomenat factor tissular i es diposita a la sang el col·lagen de les seves parets. El factor tisular i el col·lagen són reconeguts per receptors de membrana de les plaquetes atraient-les entre sí. La unió de les plaquetes s'anomena adhesió plaquetària.

El factor de coagulació IX reforça aquesta adhesió. La interacció d'aquesta adhesió plaquetària amb altres proteïnes de membrana i plasmàtiques fa que es produeixin canvis en els canals de calci de la membrana. La circulació diferencial de calci dins les plaqueta afavoreix una sèrie de reaccions químiques que fan que les plaquetes s'enllacin més fortament entre elles, fenomen anomenat agregació plaquetària. Això produeix un tap semisòlid en la lesió vascular, impedint la sortida de sang. 

HEMOSTÀSIA SECUNDÀRIA

L'agregació plaquetària, conjuntament amb algunes proteïnes plasmàtiques, activen el procés de coagulació. Es produeix una reacció en cadena de factors de coagulació que acaba transformant la protrombina en trombina. La trombina actua sobre el fibrinogen, que passa a fibrina. La fibrina és una proteïna filamentosa que atrapa altres cèl·lules sanguínies (també eritròcits i leucòcits) i proteïnes plasmàtiques, formant el coàgul. El coàgul és molt més resistent i substitueix l'agregació plaquetària. Servirà de base per a la reparació de la lesió vascular. 

FIBRINÒLISI

La fibrinòlisi és la descomposició dels filaments de fibrina, desfent el coàgul. Aquest procés està regulat per les plaquetes, per tal de no descompondre prematurament el coàgul.