Omet navegació

REO i qualitat

De què tracten els REO?

Els recursos educatius oberts (REO) poden ser tan amplis com la labor docent. Un REO no és un substitut del llibre, però si algú ho decideix així, ho pot ser. Tampoc és un sistema per fer classes en línia, en una modalitat d'educació a distància, així i tot, també es pot fer servir en aquest sentit. Els REO tampoc són un sistema per aprendre per un mateix sense la guia d'un professor, encara que es pot utilitzar d'aquesta manera. Aquestes són algunes de les idees preconcebudes sobre aquesta mena de recursos que no són més que una visió parcial del que realment representen.

Qualitat
Llicència: Domini públic


Els REO no tenen una aplicació metodològica determinada ni estan pensats per ser usats en situacions concretes, ja que són recursos creats sota condicions molt diverses que estan basades en el fet de posar-los a disposició dels altres perquè els puguin fer servir i adaptar segons les seves necessitats.

Els REO podran ser aplicats pels docents segons els seus propis interessos. Per centrar-nos en el tema donem alguns exemples, un REO pot ser:

  • un objecte tan senzill com un PDF amb text (exemple),
  • fitxes amb activitats o problemes d'ampliació o reforç d'un tema (exemple),
  • una unitat didàctica (exemple),
  • un projecte cooperatiu (exemple)

I clar, que no tan sols això, ja que podrem fer servir els REO en una actuació puntual a classe o podem basar tota la nostra educació en ells, passant per tots els estadis intermedis. No podem sinó descriure’ls com una garantia de la llibertat educativa que es manifesta en tots els seus nivells, des de la seva creació, adaptació i modificació segons les nostres necessitats, fins a l'ús final que el donarà cada docent.

En general els REO poden ser:

  • Cursos, programes curriculars, mòduls didàctics, guies de l'estudiant, eines d'avaluació
  • Llibres de text, articles de recerca
  • Vídeos, streamings, pòdcasts, imatges, mapes
  • Materials multimèdia, interactius, simulacions, jocs
  • Programari, aplicacions informàtiques, apps de mòbil...
  • I qualsevol altre material educatiu dissenyat per a ús a l'ensenyament i l'aprenentatge.

(OECD, 2007)

https://cedec.intef.es/wp-content/uploads/2018/02/REA_cat.png
CEDEC. Què és un REO? (CC BY-SA)



Qui fa els REO?

Compartir
Llicència: Kipartz, ús no comercial


El fet que un recurs sigui obert pot portar a algú a pensar que una editorial o organisme ha decidit deixar lliure un material que fins ara era de pagament. Aquesta possibilitat és factible, però anecdòtica. Els REO parteixen de la filosofia del coneixement lliure que té arrels profundes en la ciutadania digital. És responsabilitat de cadascun dels que formem part d'aquesta societat el fer que el coneixement puguin ser accessible a tothom. No té cap sentit que un docent agafi els REO que troba per Internet, els modifiqui per a les seves necessitats i que no ho faci públic, amagant els seus propis materials, no vagi a ser que el company o companya s'aprofiti del recurs que amb tant d'esforç i treball ha elaborat.

La filosofia que hi ha darrere dels REO és molt diferent. Es tracta que cada persona amb capacitat per compartir els seus coneixements, aporti a la societat una mica del seu treball, de la mateixa forma que cadascun de nosaltres cada dia utilitza el treball dels altres, potser sense adonar-nos. Els REO no són una barra lliure on podem agafar de tot, són, més aviat, un intercanvi de coneixements en què hom agafa un recurs, però on més tard, també aportarem una part d'allò que sabem.

De la mateixa forma que en el comerç just es busca un intercanvi just i equitatiu entre el consumidor i el productor, el coneixement lliure, materialitzat en els REO, es basa en el mateix principi, hem de retornar almenys una mínima part d'allò que en donen sense cap compensació econòmica.

Per analogia amb el comerç just, podríem definir el «coneixement just» com l'ús del coneixement lliure que rep una compensació adreçada a la societat, no a un particular, en forma també de coneixement lliure, per part dels seus usuaris.

Es tracta, doncs, d'una visió ètica del coneixement, on no només tenim la capacitat d'utilitzar, adaptar i distribuir els coneixements creats pels altres, sinó que ens veiem interpel·lats a contribuir de la mateixa forma, cadascun segons les seves possibilitats i habilitats.

D'aquesta forma veiem que els REO no són cosa d'organismes governamentals, editorials o friquis de la tecnologia educativa, és una tasca de tots els que treballem en educació que hem de contribuir en la construcció de la societat digital, la societat de la informació i de la col·laboració. Tot això sense menysprear, tot el contrari, encoratjant a què els organismes governamentals, editorials i professionals de la creació de continguts aportin també el seu treball i facilitin l'accés al coneixement lliure.

Com ha de ser un REO de qualitat?



Els REO han de donar resposta a la urgència de contribuir a una educació de qualitat que afavoreixi la transformació digital educativa i l’alfabetització digital del nostre alumnat, dotant-los de recursos plenament adaptats a les seves necessitats i la seva diversitat.

A la web de l'INTEF podem trobar els criteris de qualitat que han de tenir els recursos digitals que aquí tenim resumits:

Per donar resposta a aquestes necessitats, un REO ha de ser:

Adaptable i reutilitzable

L'adaptabilitat és la capacitat dels REO de ser modificats per adaptar-los a les necessitats de cadascú. Els recursos que no són modificables i adaptables tenen una utilitat efímera. Els recursos educatius han de fer servir formats compatibles amb sistemes no propietaris, d'aquesta forma ens assegurem que puguin ser editables i, per tant, adaptables per qualsevol.

Un document PDF és un REO de molt baixa qualitat, tot i la seva innegable utilitat, ja que és molt difícil de modificar i adaptar. Si fem recursos amb Google Sites, Wix , o qualsevol altre sistema similar, és pràcticament impossible facilitar còpies editables pels altres, de forma que són REO només de "lectura", sense cap capacitat per adaptar-los o de redistribuir-los i per tant la seva utilitat es limita només a ser utilitzats tal com els veiem i mentre estigui disponible a Internet. Quan el seu creador l'elimini o el servei web del qual depenen canviï o desaparegui, el recurs deixarà d'estar a disposició de la comunitat. Malauradament tenim alguns exemples on determinats serveis han fet desaparèixer milers de recursos i hores de treball dels seus creadors. Un dels últims exemples és la desaparició del format d'Adobe Flash (normalment amb extensió SWF) que va deixar de funcionar definitivament el gener de 2021 i que ha suposat un entrebanc per a molts docents que l'usaven i que ara s'han quedat sense molts dels seus recursos.

En aquesta taula es donen alternatives al programari propietari per formats adaptables i sostenibles:

Formats lliures vs. privatius
Elaboració pròpia. Formats lliures vs. privatius (CC BY-SA)

Així doncs, perquè un recurs sigui reutilitzable hem d'assegurar-nos de fer servir un estàndard lliure no propietari, que garanteixi la seva redistribució i compatibilitat, així com disposar d’una llicència que permeti els altres fer ús del recurs que hem creat.

SOMECE. Recursos Educativos Abiertos (REA)

Una altra manera d'assegurar-nos de la seva reutilització és l'ús d'un Identificador d'Objecte Digital o DOI. El DOI és un codi alfanumèric que identifica de forma unívoca un recurs a Internet. Una vegada creat el recurs el podem pujar a un servidor on li serà assignat un DOI que podrem utilitzar per difondre el nostre treball. Tot i que us encoratgem a obtenir un compte per poder assignar codis DOI als vostres treballs, aquesta tasca supera els límits del curs, però podeu llegir el següent article on teniu les bases per poder fer-lo: Identificadores digitales de objetos electrónicos (DOI) aplicados a la creación de recursos educativos abiertos (REA).

Sostenible

La sostenibilitat és la qualitat que fa que el recurs mantingui les seves característiques, inclosa l'adaptabilitat, al llarg del temps.  Ve assegurada per l'ús de formats lliures que són més estables que la majoria dels que tenen els formats propietaris de les empreses comercials.

Si alguna cosa ens ha provat Internet, és que no hi ha res estable i perdurable en el món digital. Serveis, formats, empreses apareixen i desapareixen contínuament. Empreses com Yahoo! que semblaven totpoderoses en el seu moment han acabat per ser totalment substituïdes per altres. El mateix format SWF de Flash que inundava gairebé totes les pàgines web (inclosos els vídeos de YouTube en els seus principis) ha deixat d'existir. Així doncs, com podem esperar crear recursos perdurables en el temps?

Els projectes de programari lliure, amb els seus formats oberts, tenen en el rerefons una comunitat d'usuaris que de forma desinteressada i amb el seu treball fan que tirin endavant. Moltes vegades són les administracions les que donen suport als projectes o empreses comercials que treuen algun profit, d'aquesta forma s'aconsegueix que els projectes avancin amb més rapidesa i constància, perquè no depenen només d'una entitat. Tenim molts exemples d'aquesta forma de col·laboració. La Viquipèdia és l'exemple més important, ja que amb una mínima inversió milers de persones aporten el seu saber. No obstant això, calen ordinadors, servidors per mantenir la informació o programadors i tècnics perquè tot pugui funcionar. És per això que els projectes, no només de programari lliure, sinó de coneixement lliure en general, necessiten l’aportació de tots els que es beneficien. Això fa que aquests projectes tinguin una continuïtat a llarg termini que va més enllà del que els projectes privats poden gaudir. La seva estabilitat ve determinada per l'ús que fa la comunitat i la necessitat social de portar-lo endavant. Tret dels projectes que tenen un recorregut curt, molts d'ells estan sòlidament establerts i perduren per dècades. A més la compatibilitat sol ser un aspecte fonamental de forma que un projecte pot prendre el relleu d'un altre sense que els continguts es vegin afectats.

Tenim un excel·lent exemple amb el programari eXeLearning que va néixer a Nova Zelanda el 2007 i actualment es continua amb el seu desenvolupament des d'Espanya, recolzat per l'administració (Viquipèdia).

Accessible

L'accessibilitat fa referència a la possibilitat de fer servir el recurs en situacions diferents d'aprenentatge, com una classe ordinària, de reforç, de repàs, etc. Hem d'intentar que els recursos que fem puguin ser utilitzats en diferents situacions, evitant fer-los massa tancats de forma que es dificulti la seva reutilització per part d’altres persones.

Un aspecte rellevant en l'accessibilitat dels recursos educatius és la facilitació de l'accés per part de diferents tipologies d'alumnes. Hem de preveure la diversitat de l'alumnat i dissenyar recursos adaptables i utilitzables per un ampli ventall d'escolars que pot anar des de diferents graus de discapacitats fins a orígens culturals i lingüístics especials. En aquest sentit adquireix molta importància els recursos creats seguint els principis del Disseny Universal d'Aprenentatge o DUA, del que parlarem extensament més endavant.

Modular

L'adaptabilitat, reusabilitat i accessibilitat dels recursos requereixen que la informació no sigui massa extensa ni monolítica i que estigui dividida en mòduls més petits que puguin ser manipulats amb facilitat.

Els REO han de facilitar la seva utilització en diferents itineraris d'aprenentatge. Moltes vegades, quan trobem un recurs, ens interessa només una part que farem servir en determinades situacions. Un REO de qualitat ha de preveure i facilitar aquesta reusabilitat proporcionant unitats petites i coherents, que facin més senzilla la seva reutilització.

Multimèdia

Els recursos educatius són majoritàriament digitals, això ens permet fer servir altres formats que no sigui exclusivament text. Hem d'aprofitar les possibilitats que ens ofereix el món digital per a crear, per exemple:

  • Text.
  • Imatge.
  • Vídeo.
  • So (podcast).
  • Programari.
  • Simulacions interactives.
  • Bases de dades.

A tot això podem afegir qualsevol dels objectes que els medis digitals poden manipular i que poden ser utilitzats en l'ensenyament i per a l'aprenentatge.

Un bon REO inclourà més d'un d'aquests formats.

Gratuït

Dins la filosofia dels REO es troba el fet que qualsevol persona pugui accedir a ells sense limitacions d'ús, per tant, la seva gratuïtat és una de les condicions que han de complir aquests recursos.

Creat amb eXeLearning (Finestra nova)