|
Un desafiament per als qui s'ocupen de les polítiques, les pràctiques, la planificació i la inversió en el nexe entre els boscos, la biodiversitat i les persones resideix a determinar les xifres, així com les característiques demogràfiques, socials i econòmiques d'aquelles poblacions que més depenen dels recursos forestals, sovint anomenades “persones dependents dels recursos forestals”. L'heterogeneïtat de les interaccions de les persones amb els boscos fa difícil definir la dependència dels boscos de una forma unificada i significativa (Newton et al., 2016). Per exemple, gran part de la producció alimentària mundial depèn de serveis ecosistèmics forestals, com ara l'aigua dolça, la disponibilitat de pol·linitzadors i la regulació del clima local. A més, hi ha una considerable manca de dades fiables i mitjans per calcular i rastrejar la dependència de els boscos.
En general, a les estadístiques nacionals i subnacionals relatives a indicadors demogràfics, socials, econòmics, de salut i de pobresa no es desglossen les poblacions que viuen als boscos o al seu voltant. El seguiment de les activitats de recol·lecció i comerç de PFNM, en què solen predominar les dones, és especialment deficient (Gurung, 2002; Watson, 2005).
Tot i això, s'han utilitzat diverses estadístiques de població per calcular el grau de dependència humana dels boscos i, per inferència, de la biodiversitat forestal. És probable que la xifra freqüentment citada de 1 600 milions de persones que depenen dels recursos forestals en alguna mesura a nivell mundial (Banc Mundial, 2002) estigui obsoleta en vista dels canvis soferts a les poblacions rurals a tot el món.
|
La FAO (2018b), sobre la base de les dades obtingudes del Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) i altres fonts, va indicar que al voltant de 820 milions de persones viuen en boscos tropicals i llençols a països en desenvolupament.
Chao (2012), basant-se en dades obtinguts del Banc Mundial, la Rainforest Foundation i el Moviment Mundial pels Boscos Tropicals, va estimar que uns 1.200 milions de persones depenen de sistemes de cultiu agroforestals, als quals es deu afegir la xifra d'entre 300 i 350 milions de persones que viuen als boscos densos o voltants i depenen d'ells per a la subsistència i els ingressos. El FIDA i el PNUMA (2013) ofereixen un càlcul més ampli, en què suggereixen que 2 500 milions de persones que es dediquen a l'agricultura a petita escala aprofiten els serveis de regulació i proveïment que aporten els boscos i arbres a l'entorn. Així mateix, 2 400 milions de persones, tant a països en desenvolupament com a desenvolupats i en entorns urbans i rurals, utilitzen l'energia basada en la fusta per cuinar (FAO, 2014c). En general, amb una població mundial d'uns 7 800 milions d'habitants el desembre del 2019, les estimacions aquí presentades suggereixen que aproximadament una tercera part de la humanitat té una estreta dependència dels boscos i productes forestals. No obstant això, és difícil calcular com evolucionarà aquesta xifra amb les tendències mundials, com la migració de les zones rurals a urbanes, i de quina manera canviarà davant la previsió d'un augment de la població mundial a aproximadament 10 000 milions de persones per al 2050. Atès que la informació sobre les persones dependents dels boscos és escassa, resulta difícil dissenyar intervencions i polítiques específiques i, per això, aquest grup corre el risc de quedar-se enrere respecte dels ODS.
|
