Què és la pluja àcida?

El concepte de pluja àcida engloba qualsevol forma de precipitació que presenti elevades concentracions d'àcid sulfúric i nítric. També pot mostrar-se en forma de neu, boira i partícules de material sec que es posen sobre la Terra. La pluja normal és lleugerament àcida, amb un pH de 5,6, mentre que la pluja àcida  normalment té un pH entre 4,2 i 4,4.

Qui causa la pluja àcida?

Els òxids de sofre (SO2) i els òxids de nitrogen (NOx) produïts en la fabricació de l'àcid sulfúric i àcid nítric són els principals compostos precursors de pluja àcida, no obstant això, en aquest fenomen participen altres compostos de clor, amoníac i compostos orgànics volàtils (COV), entre altres. Aquests compostos són oxidats per a convertir-se en formes més reactives amb l'aigua, que donen com a resultat l'àcid sulfúric i l'àcid nítric.

Quines conseqüències té la pluja àcida?

La pluja àcida té moltes conseqüències nocives per a l'entorn, però sense cap mena de dubte, el pitjor efecte el té sobre els llacs, rius, rierols, pantans i altres mitjans aquàtics. La pluja àcida eleva el nivell acídic en els aqüífers, la qual cosa possibilita l'absorció de metalls que es transfereix, al seu torn, des de les terres de cultiu als llacs i rius. Aquesta combinació incrementa la toxicitat de les aigües per als animals aquàtics, tot això, afecta a un ecosistema interconnectat, la qual cosa acaba repercutint a tota la cadena alimentària arribant fins a nosaltres.

La pluja àcida també contamina selves i boscos, especialment els situats a major altitud. Aquesta precipitació nociva roba els nutrients essencials del sòl alhora que allibera alumini, la qual cosa dificulta l'absorció de l'aigua per part dels arbres. Les plantes sofreixen abrasió de les seves parts verdes, principalment les fulles; amb aquests òrgans danyats la planta queda afeblida, retardat el seu desenvolupament, és fàcilment atacada per diferents tipus de paràsits, i amb més sensibilitat als períodes de sequera, situacions totes elles que en condicions normals hagués resistit. Això pot arribar a causar la mort de grans masses vegetals, com els boscos, i el deterioracions més o menys important de la produccions agrícoles.

A més, la pluja àcida pot afectar també la nostra salut. "Determinades concentracions d'aquests compostos de sofre i nitrogen de l'atmosfera poden penetrar als sistemes respiratori i cardiovascular, donant com a resultat malalties o fins i tot la mort Els metalls com el mercuri i cadmi de dipòsits del sòl de llacs, corrents i reserves poden acumular-se en els teixits vegetals i animals, fent-los tòxics per al consum humà. Els metalls també poden separar-se del sòl cap a les reserves d'aigua o de velles canonades de plom i coure, arribant directament cap a l'aigua corrent de les llars i causant serioses malalties.

Principals precursors de pluja àcida 

Òxids de Sofre

En general es produeixen en la fabricació de l'àcid sulfúric i en cremar els combustibles fòssils que contenen sofre (com el carbó i els derivats del petroli).

El òxids de sofre en l'ambient està associat amb malalties com l'asma i la bronquitis crònica i la seva acció podria potenciar-se amb fums, ozó (O3), diòxid de nitrogen (NO2), material partículado, pol·len i altres agents bronconstrictores. L'exercici físic augmenta l'efecte bronconstrictor d'aquest gas, ja que en augmentar la ventilació augmenta el SO2 inhalat, sent suficients concentracions de 0,25 a 0,5 ppm per a causar aquests problemes. Exposicions en grans períodes de SO2 i partícules causen malalties respiratòries i agreuja malalties del cor ja existents.

Òxids de Nitrogen

Dels sis òxids de nitrogen, l'òxid nítric (NO) i el diòxid de nitrogen (NO2) són importants contaminants de l'aire. Procedeixen del nitrogen de l'aire. que a causa de les altes temperatures de la combustió es descompon i oxida donant lloc a la formació de diverses espècies químiques d'oxigen i nitrogen identificades genèricament com NOx, per tant, l'efecte hivernacle afecta en la generació d'aquests gasos, també en la fabricació de l'àcid nítric es produeixen aquests gasos.

Igual que els SOx, els NOx tenen caràcter àcid i poden acabar per formar àcid nítric HNO3, el qual es pot solubilitzar en l'aigua donant lloc a deposicions àcides. Durant les tempestes elèctriques, part del nitrogen atmosfèric és oxidat a pentóxido de nitrogen N2O5, el qual s'uneix amb l'aigua per a donar àcid nítric que igualment és transportat per la pluja a la terra. Molts òxids de nitrogen absorbeixen la llum visible, per tant, en concentracions elevades afectarà al creixement de plantes i cultius, a més, són bastant oxidants, la qual cosa els confereix una particular agressivitat en la seva acció sobre els ecosistemes i els éssers vius. Els nivells de NO per sobre (150 ppm) poden ser letals, mentre que les concentracions dins del rang de (50-150 ppm) poden produir malalties cròniques pulmonars.