La funció de nutrició la duen a terme l'aparell digestiu, el Buits (1): JXUwMDJhJXUwMDE3JXUwMDE2JXUwMDAzJXUwMDE5JXUwMDFiJXUwMDEzJXUwMDE1JXUwMDFiJXUw MDFkJXUwMDFi i el circulatori. 

L'aparell digestiu consta de tub digestiu i Buits (2): JXUwMDNmJXUwMDBiJXUwMDhjJXUwMDhlJXUwMDBhJXUwMDExJXUwMDE5JXUwMDA5JXUwMDE2 digestives. En el tub digestiu, hi ha un òrgan, la Buits (3): JXUwMDNlJXUwMDA3JXUwMDEzJXUwMDFiJXUwMDA3JXUwMDA5JXUwMDAy , que és comú amb l'aparell respiratori. El càrdies és un Buits (4): JXUwMDNkJXUwMDE2JXUwMDE1JXUwMDhiJXUwMDgzJXUwMDFhJXUwMDExJXUwMDE3 que comunica l'esfòfag amb l'estómac. 

La digestió comença a la boca, amb la ingesta de l'aliment, i acaba a l'anus, amb l'expulsió de la femta. Al llarg del tub digestiu els aliments pateixen transformacions que permeten que els Buits (5): JXUwMDM2JXUwMDFiJXUwMDAxJXUwMDA2JXUwMDFiJXUwMDBjJXUwMDBiJXUwMDFhJXUwMDA3 que contenen puguin arribar a la sang. El procés de digestió permet que els nutrients puguin ser assimilats. Una part de la digestió és un procés mecànic, com per exemple la masticació, i una altra part és un procés químic, on unes molècules anomenades Buits (6): JXUwMDNkJXUwMDBiJXUwMDE0JXUwMDEzJXUwMDA0JXUwMDFl són les responsables de "trencar" els aliments. Aquestes substàncies provenen de les glàndules salivals, el fetge i el Buits (7): JXUwMDI4JXUwMDkwJXUwMDhlJXUwMDBkJXUwMDExJXUwMDE3JXUwMDAwJXUwMDE2 . L'absorció dels nutrients es dóna a l'intestí Buits (8): JXUwMDI4JXUwMDAyJXUwMDFiJXUwMDA0 , gràcies a les Buits (9): JXUwMDJlJXUwMDEzJXUwMDA5JXUwMDAwJXUwMDAzJXUwMDFjJXUwMDFhJXUwMDFkJXUwMDE1JXUw MDE1JXUwMDA3 intestinals i a la seva longitud (uns 6 m), la seva superfície de contacte amb els nutrients és molt gran, fet que afavoreix aquest procés d'absorció. 

La ventilació pulmonar consta de dos moviments: inspiració i Buits (10): JXUwMDNkJXUwMDE2JXUwMDAzJXUwMDE5JXUwMDFiJXUwMDEzJXUwMDAyJXUwMDBhJXUwMDlh . L'objectiu final d'aquest procés és l'intercanvi de gasos (diòxid de carboni i oxigen) que es produeix en els Buits (11): JXUwMDM5JXUwMDBkJXUwMDFhJXUwMDllJXUwMDg3JXUwMDAzJXUwMDFm pulmonars. El moviment d'aquests dos gasos  rep el nom de Buits (12): JXUwMDNjJXUwMDBkJXUwMDBmJXUwMDEzJXUwMDA2JXUwMDFhJXUwMDlh , i es dona des de la zona on hi ha més concentració d'un gas a la zona on hi ha menys concentració.

El cor està dividit en Buits (13): JXUwMDI5JXUwMDA0JXUwMDE0JXUwMDE1JXUwMDA2JXUwMDE3 cavitats, anomenades Buits (14): JXUwMDM5JXUwMDE0JXUwMDA3JXUwMDlmJXUwMDhlJXUwMDE2JXUwMDE5JXUwMDA5JXUwMDE2 i ventricles. El cor és una bomba que impulsa la sang en Buits (15): JXUwMDNjJXUwMDBiJXUwMDFj circuits tancats. D'una banda, envia la sang Buits (16): JXUwMDM3JXUwMDE3JXUwMDExJXUwMDBlJXUwMDAyJXUwMDBiJXUwMDBmJXUwMDA1JXUwMDA1 a tot el cos mitjançant uns vasos conductors anomenats Buits (17): JXUwMDM5JXUwMDEzJXUwMDA2JXUwMDljJXUwMDlhJXUwMDFiJXUwMDBjJXUwMDE2 , que es ramifiquen formant capil·lars, on es donarà l'intercanvi entre l'oxigen que porta la sang i el diòxid de carboni de les teixits. Aquesta sang tornarà al cor, concretament a l'aurícula Buits (18): JXUwMDNjJXUwMDE2JXUwMDE3JXUwMDExJXUwMDE1 , des d'on passarà al ventricle Buits (19): JXUwMDNjJXUwMDE2JXUwMDE3JXUwMDEx que la bombejarà fins els pulmons. Aquí es farà l'intercanvi de gasos de la respiració, i la sang novament oxigenada tornarà al cor, a l'aurícula Buits (20): JXUwMDNkJXUwMDE2JXUwMDAyJXUwMDA0JXUwMDEwJXUwMDE3JXUwMDAwJXUwMDEz , i des d'aquí al ventricle Buits (21): JXUwMDNkJXUwMDE2JXUwMDAyJXUwMDA0JXUwMDEwJXUwMDE3JXUwMDAwJXUwMDEz per tornar a començar. El moviment de contracció de la paret de les cavitats del cor s'anomena Buits (22): JXUwMDJiJXUwMDllJXUwMDllJXUwMDA3JXUwMDFiJXUwMDAzJXUwMDA5 , mentre que el de relaxació (que permet l'entrada de sang) s'anomena Buits (23): JXUwMDNjJXUwMDBkJXUwMDg5JXUwMDkzJXUwMDA3JXUwMDFiJXUwMDAzJXUwMDA5 .